lundi 13 octobre 2008

Crunk de Gaulle

Après una jornada que tot virava a l'entorn de ieu. Monti enfin dins aquela brava e confortabla veitura. Aprèp un viatge mai long que lo dels Crosats, arribam en cò de Maria-Clauda (o Maclò coma aimi la sonar) que nos regala d'un repais de las valors.
L'endeman de tantossada, a la seguida d'una ensalada d'avocats al fromatge de cabra cevenòla acompanhada del vin de la cava personala de Maclò, decidissèm de faire un penequet. Darrièr, Fred (Chopin, pas Berlatier) jòga un aire que me dona enveja de realizar un road-movie. Lo solelh me vòl traucar los uèlhs mas ai mon armadura de fuèlhas. Coma dins un clip d'Au Revoir Simone.

La recèrca de las castanhadas acompanhats per un gat pauruc que te seguís coma un gos; lo desjunar a 11oras e lo dinnar a 12oras e mièja amb lo mercat per la digestion entre los dos; los legums "a l'indiana" del cosin.
Una dimenjada PER la mangiscla.

(Perdonatz-me per la pana d'inspiracion, i a de còps ont marcha pas coma ba voldriái, benlèu que, coma qualques escrivans, me cal èsser dins un estat segond per aver lo fuòc literari que ven cramar mon esperit e enlusir mas ideias.)

1 commentaire:

Anonyme a dit…

Ah siás de l'alaric! e òc coneissi un pauc. E quora vendrèm a montpelhièr? que ieu coneissi pas cap, qu'i siái pas jamai anat. enfin se coneisses un endreit per dormir ieu vendrai i a pas cap de problema. Alara a lèu. adissiatz