lundi 6 octobre 2008

Pilo Intergalactic



Découvrez Numéro!

Sentissi totes los pèls de mon còs se dreissar. Fa un frèg que pèla. Soi nut sus un ròc, dins la forèst. Lo vent es tarrible, e mai los arbres son frèges. Dubissi los uèlhs. Soi en cò tieu. As daissada la fenèstra duberta e as presa la covertura sonque per tu. Tot s'explica, levat cossi soi arribat dins ton lèit. Cal anar a la fac. Sauti dins mos vestits e partissi. Defòra la vila se desrevelha: los estudiants son a esperar lo tram, las meninas se'n van al mercat, los amoros son al cafè... E ieu, soi encara dins la quaterna dimension. Lo temps sembla aver perdut sa continuitat. De còps que i a, sembla passar amb l'alura d'un trin, e d'autres, es molàs coma un episòdi de Derrick.
Arrivi enfin a la fac. Comprèni pas rès de çò que conta Maria-Joana. Me dona enveja de revirar aquela polida cançon de Peter Sarstedt. (d'ailleurs), ba vau faire:


Parlas coma Marlene Dietrich
E danças coma Zizi Jeanmaire
Tos vestits son totes faits per Balmain
E i a de diamonds e de perlas dins ton pèl

Demòras dins un polit apartament del barrì St Michel
Ont i a de disques dels Rolling Stones
E un amic de Sacha Distel

Mas ont vas mon amor
Quand sès sola dins ton lèit
Diga me los problemas qu'as
Vòli veire dins ton cap

Vegèri las tieunas

La votz de Maria-Joana me rapela a l'òrdre. Fin de l'instant nostalgia boemica. Me'n foti, farài de kuduro dins doas minutas.

1 commentaire:

Anonyme a dit…

E òc siái d'Aude, corbierenc de Sant Joan de Barron. Ièu coneissi pas Lo Clapàs, mas perque pas venir al medoc. Caldrà que ne parle a Melania. Anatz adissiatz